Brutal el nou vídeo d'Estrella Damm...
La gent que dissenya aquests anuncis deu estar de vacances pagades a Playa Bávaro fins al 2034. Cada anunci que fan, superen l'anterior i amb escreix... BRUTAL!
El millor, però, és la versió que ja volta per la xarxa del Madrid...
dijous, 3 de febrer del 2011
dilluns, 17 de gener del 2011
Aíto, al carrer...
30 anys entrenant i mai l'havien fotut al carrer de cap equip! L'Unicaja ha sigut el primer!!!
La veritat és que sembla que ho buscava...
En el seu últim partit amb els malaguenys, perdien de 19 punts faltant 3 segons i va demanar temps mort jugant a casa... Ja us podeu imaginar, xiulada brutal!
Què volia?
Provocar o ser 100% professional i preparar una jugada que potser necessitaran en un altre partit? Allò de tenir mà esquerra tan li va fotre ...
LINK FAMÓS TEMPS MORT
La veritat és que sembla que ho buscava...
En el seu últim partit amb els malaguenys, perdien de 19 punts faltant 3 segons i va demanar temps mort jugant a casa... Ja us podeu imaginar, xiulada brutal!
Què volia?
Provocar o ser 100% professional i preparar una jugada que potser necessitaran en un altre partit? Allò de tenir mà esquerra tan li va fotre ...
LINK FAMÓS TEMPS MORT
dimecres, 15 de setembre del 2010
Les derrotes serveixen?
LA DERROTA (de Paulo Coelho)
"Un guerrer de la llum sap perdre.
Ell no tracta a la derrota com quelcom indiferent utilitzant frases com “bé, això no era tan important” o “realment, jo no volia això”. Accepta la derrota com una derrota, sense intentar transformar-la en victòria.
Amarga el dolor de les ferides, la indiferència dels amics, la solitud de la pèrdua. En aquests moments es diu a si mateix “Vaig lluitar per quelcom i no ho vaig aconseguir. Vaig perdre la primera batalla”.
Aquesta frase li dóna noves forces. Ell sap que ningú guanya sempre i sap distingir els seus encerts dels seus errors."
divendres, 10 de setembre del 2010
Ridícul a Argentina...
Segur que la frase era:
"Sí, sí, nos habeis meneado bien meneado, pero el Mundial lo ganamos nosotros..."
Penso que perdre es pot perdre sempre, però donar la imatge d'aquests dies a Argentina és lamentable.
Són uns cracks del futbol, ok, però també han de ser bons treballadors (no oblidem que cobren i molt) i han de ser persones educades ja que representen a un país (que recordem que els hi paga...)
Que un rellisqui... pot passar, només faltaria!!! (llàstima que ho fa el que alguns pensem que només està a la selecció perquè és molt de la broma...)
Però que un s'adormi a una recepció oficial...
I que surtin de festa quan estan concentrats??? Mare meva... I els hi anem donant primes per guanyar el Mundial...
Són molt bons, ok, però que respectin també les seves obligacions!
"Sí, sí, nos habeis meneado bien meneado, pero el Mundial lo ganamos nosotros..."
Penso que perdre es pot perdre sempre, però donar la imatge d'aquests dies a Argentina és lamentable.
Són uns cracks del futbol, ok, però també han de ser bons treballadors (no oblidem que cobren i molt) i han de ser persones educades ja que representen a un país (que recordem que els hi paga...)
Que un rellisqui... pot passar, només faltaria!!! (llàstima que ho fa el que alguns pensem que només està a la selecció perquè és molt de la broma...)
Però que un s'adormi a una recepció oficial...
I que surtin de festa quan estan concentrats??? Mare meva... I els hi anem donant primes per guanyar el Mundial...
Són molt bons, ok, però que respectin també les seves obligacions!
divendres, 27 d’agost del 2010
No sou Déus
Campanya publicitària fantàstica.
Torna la gent normal...
És cert, hi ha certs futbolistes, la gran majoria vaja, que es creuen els Reis del Mambo...
Engominats, creguts, egoïstes i prepotents n'hi ha a tot arreu, però a Can Barça tenim els exemples de senzillesa, humilitat i humanitat més grans del món de l'esport...
Amb aquest "anunci" ho resumeixen a la perfecció.
bravo.
Torna la gent normal...
És cert, hi ha certs futbolistes, la gran majoria vaja, que es creuen els Reis del Mambo...
Engominats, creguts, egoïstes i prepotents n'hi ha a tot arreu, però a Can Barça tenim els exemples de senzillesa, humilitat i humanitat més grans del món de l'esport...
Amb aquest "anunci" ho resumeixen a la perfecció.
bravo.
dijous, 26 d’agost del 2010
Dir la veritat o no dir-la...
Sempre he pensat que els que manen en el món del futbol ens prenen per tontets...
Ens fan anar per on ells volen, quan convé lloar a algun jugador el posen a l'alçada dels Deus donant excessiva rellevància a tot allò que fan bé... Som molts els que hem corejat els seus noms, els que ens hem comprat les seves samarretes o els que hem embogit quan han fet un recital futbolístic, i ho oblidava, també som nosaltres els que ens hem tornat bojos quan els hem trobat per algun lloc i han accedit a fer-se una foto amb nosaltres. Cert. Ens han manipulat, però al cap i a la fi, els que els hem idolatrat hem sigut nosaltres...
Però i quan les coses es torcen? Però i quan aquests astres deixen de ser cracks i esdevenen qui sap què?
A Can Barça avui s'ha homenatjat a Ronaldinho. Esportivament ho mereixia, d'acord. Però, per què els que manen en tot això no ens expliquen el per què aquest geni del futbol només va tenir 3 anys estratosfèrics i ara s'arrossega pels camps italians???
Si tenim una educació que ens fa divinitzar a jugadors de futbol, per què no som capaços també de ser crítics amb ells??? O era massa arriscat explicar qui sap què d'en Ronnie quan encara no s'havia fet el traspàs???
I ara amb l'Slatan... Què passa? Què és tan secretisme??? Puc entendre que no vulguin parlar per evitar tirar el negoci a terra, però un cop s'hagi traspassat, qui ho hagi de fer, que dongui la cara i expliqui per què traspasem a un jugador que fa ben poquet ens va costar un ull de la cara i l'adéu de l'Eto'o, jugador de qui tampoc es va explicar la missa la meitat...
Ai, i demà tots a comprar els diaris esportius per veure amb què ens enreden aquest cop...
Ens fan anar per on ells volen, quan convé lloar a algun jugador el posen a l'alçada dels Deus donant excessiva rellevància a tot allò que fan bé... Som molts els que hem corejat els seus noms, els que ens hem comprat les seves samarretes o els que hem embogit quan han fet un recital futbolístic, i ho oblidava, també som nosaltres els que ens hem tornat bojos quan els hem trobat per algun lloc i han accedit a fer-se una foto amb nosaltres. Cert. Ens han manipulat, però al cap i a la fi, els que els hem idolatrat hem sigut nosaltres...
Però i quan les coses es torcen? Però i quan aquests astres deixen de ser cracks i esdevenen qui sap què?
A Can Barça avui s'ha homenatjat a Ronaldinho. Esportivament ho mereixia, d'acord. Però, per què els que manen en tot això no ens expliquen el per què aquest geni del futbol només va tenir 3 anys estratosfèrics i ara s'arrossega pels camps italians???
Si tenim una educació que ens fa divinitzar a jugadors de futbol, per què no som capaços també de ser crítics amb ells??? O era massa arriscat explicar qui sap què d'en Ronnie quan encara no s'havia fet el traspàs???
I ara amb l'Slatan... Què passa? Què és tan secretisme??? Puc entendre que no vulguin parlar per evitar tirar el negoci a terra, però un cop s'hagi traspassat, qui ho hagi de fer, que dongui la cara i expliqui per què traspasem a un jugador que fa ben poquet ens va costar un ull de la cara i l'adéu de l'Eto'o, jugador de qui tampoc es va explicar la missa la meitat...
Ai, i demà tots a comprar els diaris esportius per veure amb què ens enreden aquest cop...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)