Campanya publicitària fantàstica.
Torna la gent normal...
És cert, hi ha certs futbolistes, la gran majoria vaja, que es creuen els Reis del Mambo...
Engominats, creguts, egoïstes i prepotents n'hi ha a tot arreu, però a Can Barça tenim els exemples de senzillesa, humilitat i humanitat més grans del món de l'esport...
Amb aquest "anunci" ho resumeixen a la perfecció.
bravo.
divendres, 27 d’agost del 2010
dijous, 26 d’agost del 2010
Dir la veritat o no dir-la...
Sempre he pensat que els que manen en el món del futbol ens prenen per tontets...
Ens fan anar per on ells volen, quan convé lloar a algun jugador el posen a l'alçada dels Deus donant excessiva rellevància a tot allò que fan bé... Som molts els que hem corejat els seus noms, els que ens hem comprat les seves samarretes o els que hem embogit quan han fet un recital futbolístic, i ho oblidava, també som nosaltres els que ens hem tornat bojos quan els hem trobat per algun lloc i han accedit a fer-se una foto amb nosaltres. Cert. Ens han manipulat, però al cap i a la fi, els que els hem idolatrat hem sigut nosaltres...
Però i quan les coses es torcen? Però i quan aquests astres deixen de ser cracks i esdevenen qui sap què?
A Can Barça avui s'ha homenatjat a Ronaldinho. Esportivament ho mereixia, d'acord. Però, per què els que manen en tot això no ens expliquen el per què aquest geni del futbol només va tenir 3 anys estratosfèrics i ara s'arrossega pels camps italians???
Si tenim una educació que ens fa divinitzar a jugadors de futbol, per què no som capaços també de ser crítics amb ells??? O era massa arriscat explicar qui sap què d'en Ronnie quan encara no s'havia fet el traspàs???
I ara amb l'Slatan... Què passa? Què és tan secretisme??? Puc entendre que no vulguin parlar per evitar tirar el negoci a terra, però un cop s'hagi traspassat, qui ho hagi de fer, que dongui la cara i expliqui per què traspasem a un jugador que fa ben poquet ens va costar un ull de la cara i l'adéu de l'Eto'o, jugador de qui tampoc es va explicar la missa la meitat...
Ai, i demà tots a comprar els diaris esportius per veure amb què ens enreden aquest cop...
Ens fan anar per on ells volen, quan convé lloar a algun jugador el posen a l'alçada dels Deus donant excessiva rellevància a tot allò que fan bé... Som molts els que hem corejat els seus noms, els que ens hem comprat les seves samarretes o els que hem embogit quan han fet un recital futbolístic, i ho oblidava, també som nosaltres els que ens hem tornat bojos quan els hem trobat per algun lloc i han accedit a fer-se una foto amb nosaltres. Cert. Ens han manipulat, però al cap i a la fi, els que els hem idolatrat hem sigut nosaltres...
Però i quan les coses es torcen? Però i quan aquests astres deixen de ser cracks i esdevenen qui sap què?
A Can Barça avui s'ha homenatjat a Ronaldinho. Esportivament ho mereixia, d'acord. Però, per què els que manen en tot això no ens expliquen el per què aquest geni del futbol només va tenir 3 anys estratosfèrics i ara s'arrossega pels camps italians???
Si tenim una educació que ens fa divinitzar a jugadors de futbol, per què no som capaços també de ser crítics amb ells??? O era massa arriscat explicar qui sap què d'en Ronnie quan encara no s'havia fet el traspàs???
I ara amb l'Slatan... Què passa? Què és tan secretisme??? Puc entendre que no vulguin parlar per evitar tirar el negoci a terra, però un cop s'hagi traspassat, qui ho hagi de fer, que dongui la cara i expliqui per què traspasem a un jugador que fa ben poquet ens va costar un ull de la cara i l'adéu de l'Eto'o, jugador de qui tampoc es va explicar la missa la meitat...
Ai, i demà tots a comprar els diaris esportius per veure amb què ens enreden aquest cop...dijous, 19 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)