Que els cracks marxen per la porta del darrera? Al carrer, home!

Sóc anti-Ronaldinho, ho reconec...

Em sembla injust tot el show que munten els partidaris del crack brasiler, dient que el club no l'ha ajudat, que si no l'ha sapigut tractar, que si l'han vengut com el cap de turc, que si no l'han entès... I llavors apareix l'argument de gent com en Canut o en Patsy o el mateix Guasch que a mi m'encen de mala manera: "Tots els cracks del futbol sempre han sortit per la porta del darrera a Can Barça..."

Potser tenen raó, però quan es parla de jugadors com Romario, Maradona, Ronaldo o ara el mateix Ronnie, perquè no es parla de la seva afició a la mala vida? O la seva poca professionalitat? O el seu poc compromís? O la seva facilitat per sortir de nit i prendre qui sap què? Va home va! Mals professionals, home! Estic 100% d'acord amb què els cracks poden rebre un tracte especial amb segons què, però hi ha coses que són bàsiques i que aquests no han fet mai!

Ara bé, clar, aquests periodistes han de defensar els seus amics... Periodisme és objectivitat, no subjectivitat!

Diuen que a la vida sempre recollim allò que sembrem, i aquests cracks és cert que eren cracks, però a nivell professional o personal, que no demanin meravelles quan ells no han complert amb els seus deures... I sinó, mireu com van acabar tots quan van marxar del Barça...

Sempre ens quedaran jugadors com Rivaldo, per mi exemple d'entrega i professionalitat, i que quan l'havíem de vendre no ho vam fer! Per què? Perquè el nano complia sempre!