La Bomba, el turc i cap a Berlin!

Feia temps que no xalava tant veient un partit de bàsquet...

Abans del matx llegia en un diari esportiu que aquests eren els tipus de partits que consagraven un entrenador o l'enfonsaven a la misèria... En el cas de Xavi Pascual, l'ha consagrat. Haig de reconèixer que és un entrenador que a mi no em despertava massa confiança però la veritat és que el paio li ha guanyat la partida al gat vell de l'Ivanovic. Jo de bàsquet en sé com en Dueñas de waterpolo (tot i que potser tocaria de peus al terra i jugaria força bé...) però com a simple aficionat he vist una superioritat molt bèstia dels blaugrana. Així que felicitats per en Pascual!

Quin partidàs de la Bomba i del turc Ilyasova, l'home de l'edat desconeguda... Ara cal anar massivament a Berlin i a veure si sona la flauta!

A l'anterior escrit presagiava recital de Basile, però no ha fet ni un punt...però la cistella amb temps exhaurit ha sigut flipant...et perdono Gianluca, segur que els entesos diran que has fet un partidàs en defensa!

I atenció a les declaracions del míster després del partit, m'han agradat: "Si alguno tiene la sensación de éxito, se equivoca. Ésto es una satisfacción muy grande, pero el éxito sólo te lo dan los títulos"

M'ho he passat pipa veient el partitm i m'ha fet recordar grans nits de bàsquet amb personatges com Norris, Trumbo, Epi, Galilea, De la Cruz, Jimix....contra els Biriukov, Arlauckas, Petrovic, Romay....quins temps aquells! Visca el bàsquet, sobretot quan guanyem!


I que n'era de bo Petrovic...